Segons paraules de la propia Maria Espina : Sempre m’agrada’t molt Desideri lombarte, un gran escriptor i
un gran defensor de la llengua de la franja, del matarranya i comarques veïnes.
Esta poesia en concret, li tinc gran estima no ho sé però hem
recorda molt el meu poble i les converses que sentíem dir a la gent de lo que
passava, sempre amb molta cura i molta diplomàcia.
La
llengua que parlem és clara i forta,
i
és dolça si convé, i és falaguera
i
és jove com un brot de primavera,
i
és vella com l’hivern, i no està morta.
Desideri
Lombarte
Ni
llum, ni foc, ni caliu,
ni
foc, ni cendra calenta.
Ni
un rosegonet de pa
al
cul de la panereta.
Ni
aigua al cànter i a l’armari,
ni
gota d’oli a l’olleta.
Al
carrer flors i violes,
i
al balcó clavellinera,
i
a dins de casa ni un ral,
i
a fora la gran fatxenda.
Aparences
de cristiana
quan
va a missa primera,
i
quan vas al de nitet,
i
puges la costereta,
a
on vas, que no ho sàpiga ningú?
A
on vas, que vas tan contenta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada