Poema solidari per a la Marató

Un poema solidari del company Àngel Martí Callau de l'Ametlla de Mar i que el podeu trobar al seu bloc AMBELSULLSDELANGEL.BLOGSPOT.COM

UN PAS, UN CAMÍ

Ja no t'has vist, al mirall d'aquests dies.

Un cor, un rostre, la vida envelleix,

manquen paraules i neix el panteix

i a aquest tren se li allunyen vies.

Van desfilant estacions, no s'atura,

veus mil rellotges que furten el temps,

aquest barbàric sacseig, sol, et venç

i el teu cos es podreix... i el cap madura.

I som mil noms abraçant-te en les hores,

que s'esmunyen ulls clucs, amb l'esperança,

i confiat i aferrat a la dansa,

has cercat la il•lusió... i ja no plores.

Escoltes força dels teus en la veu,

que han endolcit cada instant, dels instants,

i has retrobat totes aquelles mans,

que han aferrat el teu dolor, com seu.

I el teu desig arrelar-te a la terra,

i transmutar llàgrimes en saó,

que puguin ofegar hores de por

i et facin pugnar brau, aquesta guerra.

No has hagut d'habitar soledat,

a cada tremola passa entre ombres,

has vist la llum en les velles penombres,

entre embranzides verges, d'amistat.

Descobreixes horitzons on s'acaben,

saps que el sol neix amb la mort de la nit,

veus sucumbir l'insomni en el teu llit

i vas refent el futur que cercàvem.

Un bes és tot, quan el tot sembla res,

un vers és cant quan emmudeix el dia,

un alè d'esperança, melangia

i un pas, camí quan s’esgoten senders.

I som aquí per donar-te l'empenta,

i som aquí per cenyir-te ben fort,

i som nosaltres l’embat del teu cor

i volem ser la fe que avui et sustenta.

I ullaran més primaveres florides

i brancaran mil ametllers més en flor

i vetllarem plegats la mort del plor,

quan les mil nafres siguin adormides.   

Angel Martí Callau