Francesca Calaf: 'La vida pren, però també et dóna'

La poeta, artista plàstica i fotògrafa Francesca Calaf va presentar el llibre de poemes “Terra ferida” (Gràfiques del Matarranya, 2016),dissabte 30 d'abril a l'esglesia de sant Pere al poble vell de Corbera d'Ebre. El grup "Poemes al Vent" varem tenir el plaer de ser els seus convidats i poder recitar alguns dels poemes del seu llibre.

“Terra Ferida és un poemari dedicat al pare”. És un poemari d’escenes i escenaris, de pells i vides, de morts i ferides. El pare de Francesca Calaf va lluitar a la Batalla de l’Ebre i va viure en primera persona l’assetjament de Corbera d’Ebre, l’escenari d’un fet històric i escenari avui dels poemes que recull el nou llibre de l’autora vilanovina.

“Pocs es queden,
hem d’agafar
el relleu.
Que no morin
a les trinxeres
els somnis de tots ells”.

“Relleu” és el nom d’aquest primer poema, on la poeta escriu des del record de les converses amb el pare i els sentiments de qui coneix i es reconeix en la història. Però el poemari porta a l’autora també a posar-se en la pell dels qui visqueren la història. La Història. Poesies com “He vist” i “Llàstima de Terra” són poemes que semblen extrets de la memòria, directament de la pell dels protagonistes.

Quan l’autora diu que “la vida pren però també et dóna” em parla de la mort del pare i d’experiències personals d’aquelles que ens condueixen a preguntar-nos “què sento?”  i aleshores es confessa “sentia soledat, tristesa” .

La visita als paratges destruïts i rehabilitats de Corbera, els paisatges del record, de la negror i de l’horror però també de la vida dels qui van ser-hi i dels qui van tornar o no, van ser un ressorgir.  Els poemes, que avui són l’ànima d’una edició acurada amb quatre fotografies, evoquen la vida entre les trinxeres, amb la sang, les pors, les esperances i els amagatalls propis d’una escenografia per la memòria.

Calaf, que de les emocions de les mans i dels ulls, en la seva vessant plàstica i fotogràfica, va publicar els seus poemes per primer cop en una antologia, “Poesia de frontera” al 2011 i després “Arrels” (2013), ens delecta ara amb “Terra Ferida”, en un homenatge personal i al mateix temps col·lectiu; en paraules seves,  “expressant els meus sentiments i després posant-me a la pell del meu pare i de la resta dels seus companys, que com deia el pare, van perdre allí la joventut”.

Una novetat editorial, doncs, que travessa el marc de la poesia i entra en la història d’una manera punyent, des dels sentiments, des de la imatge perversa d’una sang estesa en una terra que avui recorda als seus homes i dones. Una terra, una imatge, un poema, són el resum perfecte de “Terra Ferida”, tot un detall de Francesca Calaf a la poesia.