divendres, 7 d’octubre del 2016

Cómo era el arte de hacer un libro...

Espectacle de música i poesia a Tortosa

Divendres 11 de novembre, 22h
Teatre Auditori Felip Pedrell
  • Tortosa

Música i poesia amb 'Sense Pistola'

Actuació músico-poètica en directe de 'Sense Pistola', amb Arturo Gaya (veu), Laia Oliveras (veu), Paco Prieto (guitarra) i Kike Pellicer (contrabaix). La formació ha posat música a una tria de poemes del llibre 'Bes Nagana' d'Enric Casasses. 

Sense Pistola
Sinopsi: 
La Nagana és una marca de pistola tan popular a Rússia com el Colt ho és a Amèrica. ‘Bes Nagana’ vol dir sense Nagana, sense Colt, sense pistola, sense violència, tranquil·lament, sense pressa, amb calma, en pau… 
Posem música als versos perquè preguen la seua pròpia volada sortint de les pàgines dels llibres, trencant fronteres… i arribant a les cases, als bars, als corredors de fons, als conductors de vehicles solitaris, als viatgers de trens nocturns, als buscadors d’Internet… 
Embarcat en això d’escriure versos tot el que descarrego és contraban i si vénen agents a interrogar-me callaré com un mort, jo només canto als homes lliures i a la dona gran. 

Preu entrada: 10€ 

Més informació: www.teatreauditoritortosa.cat

XI enes Jornades de les Lletres Ebrenques Amposta 2016


Taller d'escriptura a Flix


dimecres, 5 d’octubre del 2016

Poema preferit de: Montse Pallarés

Segons paraules de la Montse. Aquest poema és un dels seus preferits, degut a que li va regalar la seva filla en el dia del seu aniversari i va ser una pura declaració de sentiments envers a ella..
Aquell dia,  Montse va conèixer a l'Alfonsina Storni, ja que va començar a buscar les seves obres i va descobrir a una dona molt avançada per la època que li va tocar viure: pintora, escriptora i poeta.
Va néixer a Suïssa a l'any 1892, després va traslladar-se a l'Argentina, allí va morir l'any 1938.
Per a Montse és tot un referent com a dona i com a poeta.




       PALABRAS A MI MADRE


 No las grandes verdades yo te pregunto,
que no las contestarias,
solamente investigo si cuando me gestaste
fue la luna testigo ,
por los oscuros patios en flor paseándose.

 Y si cuando en tu seno de fervores latinos,
yo escuchando dormia
un ronco más sonoro te adormeció las noches
y hundirse los pájaros marinos.

 Porqué mi alma es toda fantástica, viajera
y la envulelve una nube de locura ligera,
cuando la luna nueva sube al cielo azulino.


 Y gusta, si el mar abre sus fuertes pebeteros,
arrullada en un claro cantar de marineros
y mirar las grandes aves que pasan sin destino.

Alfonsina Storni

divendres, 30 de setembre del 2016

Elena Solé. Autora del llibre "Animes de Vidre"


"Perquè no vegis una cosa no tens perquè no creure-la, no ens hem de limitar només al que veiem"

Podeu trobar una interessant entrevista al seguen enllaç



"http://surtdecasa.cat/ebre/llibres/entrevista-elena-sole-llibre-animes-de-vidre



poesia: Joan

Joan 


La teva mirada blava
En aquets moments absent
Clavada a la meva retina,
Resultat d'imatges de joan salvador gaviotaFen-te un cop més present

Si pogués escriure el que sento,
Si sabes tornar-te present
No puc i per això em lamento,
Fuges de mi eternament

No m’agraden els adéus,
No se com escriure aquest lament
Saber que has marxat per sempre
Saber que ara vius amb el vent

Ens quedava molt per viure
Et quedaven mil i un moments
Marxares de nit i a les fosques
Deixant-nos només sofriment

Perduraràs en mi,
En la meva memòria
Seràs sempre aquí present
Formes part de la meva història

De la meva vida i del meu sentiment.

Pili Ferrando